Dijous, 23 de juliol
A les 20.30 h
Entrada gratuïta amb reserva
Reials Col·legis
El ‘Seicento’ italià (segle XVII) és un període clau de transformació cultural i artística que coincideix amb el primer barroc. En música, suposa el pas de la polifonia renaixentista a una nova estètica més expressiva i dramàtica, influïda també pels canvis científics i filosòfics d’Europa. La música esdevé més subjectiva i orientada a emocionar l’oient, amb noves formes com l’òpera, la cantata i el concert, i recursos com el baix continu.
Compositors com Claudio Monteverdi, Francesca Caccini i Benedetto Ferrari impulsen aquesta evolució amb un estil més lliure, centrat en la claredat del text i en l’expressivitat (recitar cantando). Les obres del període combinen innovacions harmòniques i recursos retòrics per “commoure els afectes”. El programa descrit inclou peces religioses i espirituals d’aquests autors, destacant el contrast entre música i text, l’ús de baixos obstinats i cromatismes, i una gran intensitat emocional, especialment en obres com la Ninna nanna de Merula o Lagrime amare de Mazzocchi.
Ferran Albrich, baríton
Va iniciar la seva formació com a violoncel·lista a Alemanya, on es va graduar amb matrícula d’honor, abans de decantar-se pel cant. Format al Conservatori del Liceu, ha estat premiat en diversos concursos i ha desenvolupat una sòlida carrera com a intèrpret, col·laborant amb importants orquestres i actuant en destacades sales europees. El seu repertori abasta oratori, òpera i lied, i destaca per la seva versatilitat i projecció internacional creixent.
Pablo Zapico, tiorba
És un tiorbista asturià especialitzat en música antiga amb criteris històrics. Format a l’ESMUC i a la UAB, és cofundador del reconegut grup Forma Antiqva. Manté una intensa activitat internacional com a solista i col·laborador amb destacats ensembles europeus, amb una àmplia discografia i nombrosos premis que avalen la seva trajectòria dins del panorama de la música barroca.
Juliette Commeaux, arpa
Arpista especialitzada en música antiga, Juliette Commeaux desenvolupa una intensa activitat com a intèrpret en formacions dedicades a la interpretació històrica. El seu treball se centra especialment en els repertoris renaixentista i barroc, amb una atenció especial a la recuperació de sonoritats i pràctiques interpretatives pròpies de l’època. Ha participat en nombrosos projectes de música de cambra i produccions vocals, combinant el rigor musicològic amb una gran sensibilitat artística.
Marc de la Linde, viola da gamba
Especialista en la viola da gamba, Marc de la Linde centra la seva activitat artística en la interpretació del repertori dels segles XVI, XVII i XVIII. Col·labora habitualment amb conjunts dedicats a la música antiga, tant en programes de cambra com en produccions vocals i escèniques. La seva aproximació a la interpretació històrica destaca per la recerca de l’expressivitat i la profunditat tímbrica d’un instrument fonamental en la música del Renaixement i del Barroc.
Jordi Domènech, orgue
És clavicembalista, organista i cantant amb una extensa trajectòria en l’àmbit de la música antiga. Format en piano i cant a Barcelona i Londres, ha actuat amb prestigiosos conjunts i en grans escenaris europeus, especialment en òpera i oratori. També desenvolupa tasques com a director musical, compositor i docent, i ha estat reconegut amb diversos premis.
Laudate Dominum C. Monteverdi (1567-1643)
Maria, dolce Maria F. Caccini (1587-1640)
Stillae sparse, sopra la Passione di Nostro Signore M. Cazzati (1616-1678)
Soneto spirituale sopra la Ninna, nanna T. Merula (1594-1595)
Passagaglia C. Monteverdi (1567-1643)
Salve Regina C. Monteverdi (1567-1643)
Lagrime amare. Lamento di Maddalena D. Mazzochi (1592-1665)
Queste pungente spine B. Ferrari (1597-1681)

Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara les galetes (cookies) per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment pot afectar negativament certes característiques i funcions.